dimarts, 12 de setembre de 2017

Conclusions congrés 2016



Els dies 19 i 20 d'abril del 2016, es va celebrar el 2º Congrés sobre l'ocupació de les persones aturades de més de 45 anys a l'Hospitalet, organitzat per ASSAT50,a l'Auditori Barradas de l'Hospitalet, va acollir més de 300 persones, superant l'aforament del local. Entre les persones assistents, es van registrar representants d'Ocupació de la Generalitat, d'Ajuntament, dels Sindicats, del Sindic de Greuges, persones que treballen per la inserció laboral, persones expertes en la matèria, etc. Va haver-hi ponències, 27, els ponent van ser persones de reconegut prestigi. El dia 19 es va representar l'obra de teatre "45 + l'ODISSEA",  que van preparar amb Plàudite Teatre.

Amb el lema "l'Experiència en un valor no te'l perdis", i amb els objectius principals d'impulsar noves idees cap a l'ocupació del col·lectiu de persones aturades de més de 45 anys,  reclamar l'atenció dels estaments polítics a fi que s'implementin mesures que generin ocupació real (ja que actualment l'ocupació que es genera és molt precària), contra la discriminació laboral per edat, i demostrar que l'experiència a la vida en general, i a l'activitat de l'empresa en particular, del resultat de la trobada van sortir  les següents conclusions, que donen un seguit de consideracions i recomanacions, en el següent aspectes: 
Context del col·lectiu de persones aturades de més de 45 anys. Economia solidària. Subvencions a la contractació. Aspectes emocionals, Formació. Jubilació. Discriminació laboral per edat, no donar valor a l'experiència:. Associacions i entitats amb programes cap a l’ocupació,. Mercat de treball i polítiques d'ocupació. Drets. Economia.


Context del col.lectiu de persones aturades de més de 45 anys

Segons l'informe "La Situació Sociolaboral de les persones de 45 a 64 anys d'edat"del Consell Econòmic i Social (CES) del 2014, es tracta d'un dels col·lectius més afectats per la crisi, patint altes taxes d'atur que s'ha multiplicat per 4,5 entre 2007-2013 i –és el 49,7% de l'atur de llarga durada (a
ctualment son el 36% del total de l'atur), el 55,6% d'aquestes persones és la persona principal de la llar, el 64,1% amb fills a càrrec seu, (un 58,2% per sota dels 25 anys). És a dir, aquestes persones expulsades del mercat laboral són responsables de les seves llars. I a més en gran part els pares també viuen a la seva casa.

La reforma laboral del PP (Real Decret-llei 3/2012), va castigar especialment a aquestes persones, quan el subsidi d'atur per a persones aturades de més de 52 anys, va passar a ser per a persones de més de 55 anys, també els requisits de renda van passar de ser en l'àmbit personal, a l'àmbit familiar), el que va reduir la protecció a l'atur. Actualment només el 60% del total de les persones aturades cobren prestacions, quan (el 2010-11) era el 85%.


Economia solidària:

Cal promoure el desenvolupament de les empreses d'inserció, per integrar socio-laboralment a les persones en situació d'exclusió social o en greu risc de patir-ne.


És necessari també treballar per una l'economia solidària (l'associacionisme, les cooperatives, l'autogestió, etc.) orientada a la producció, al consum, i a la comercialització de béns i serveis, d'una manera principalment autogestionada, centrada en la persona, i no en el capital.


Els contractes de l'administració pública han de tenir clàusules socials amb objectius socials, ambientals, o d'investigació, per intervenir políticament als aspectes esmenats. La Diputació i alguns ajuntaments estan treballant en aquest sentit.


Subvencions a la contractació:

Les bonificacions a la contractació (ajudes i subvencions), han de ser adaptades a la realitat del mercat laboral per incentivar la contractació. Si bé han de tenir mecanismes pel control del frau, a la vegada han de ser fàcils d'aplicar por les empreses. Actualment no ho són, a més molts empresaris no les coneixen, s'ha de fer més divulgació.


Podria ser més positiu reduir aquests incentius a la contractació, i augmentar la despesa en polítiques actives d'ocupació, com es fa a altres països més desenvolupats a Europa.


Programes com el de "Grans Actius", de la Generalitat de Catalunya a través del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC), vigent fins a novembre 2016. Es va posar en marxa amb l'objectiu de facilitar la incorporació al mercat de treball de persones de més de 45 anys en situació d'atur. Entre les accions Gran Actius, té una subvenció per contractació, accions d'orientació i definició d'itineraris, sessions en grup i el programa de treball. Si bé el programa és positiu, no han donat els resultats esperats, cal fer més difusió, moltes empreses no el coneixen. Una bona practica, podria ser informar a les gestories, que són qui porten la gestió laboral de Pymes (petites i mitjanes empreses) que són la majoria d'empreses. Aquesta tasca la podrien fer persones +45 que estan a l'atur (prèvia formació).


Aspectes emocionals:

L'acomiadament o la pèrdua de la feina, és un dels esdeveniments més difícils que una persona pot viure al llarg de la seva vida (es pateix, estrès, ansietat, depressió o angoixa, ...), com qualsevol altra situació de pèrdua, comporta afrontar un delicat procés de dol. És necessari gestionar-ho d'una forma efectiva perquè la persona s'enfronti amb major seguretat i garantia d'èxit a la cerca d'un nou treball.

Per sortir de la situació es necessari reinventar-se i projectar-se cap a altres possibilitats, pel que calen capacitats per fer creixen l'autoestima i guanyar confiança, per desenvolupar les capacitats i el creixement personal, i per enfortir l'amor propi.


En l'àmbit personal cal estar en actiu, reciclar-se contínuament, trencar esquemes per explotar les virtuts, és necessària la positivitat, la imaginació, estar en continu moviment, i tenir capacitat per adaptar-se al canvi. Sense aquestes actituds, amb l'experiència no n'hi ha prou.


Per tot això cal suport personal, el que encara els serveis d'ocupació (SOC, SEPE), no donen. Un acompanyament individualitzat, amb una cobertura de necessitats bàsiques, ajuda a posar-se amb força a buscar i trobar feina.


S'han de crear unitats especialitzades multidisciplinàries en l'àmbit de la salut, i de recolzament emocional.


Formació:

La formació ocupacional s'ha de fer en relació amb el que demanden les empreses. Actualment les persones aturades fan cursos d'activitats que no el mercat laboral no necessita.

La detecció de les activitats formatives i de qualificació s'ha de fer d'acord amb la demanda del mercat laboral, el que s'ha de traslladar a les ofertes educatives i formatives.


Perquè aquesta formació sigui efectiva, ha de tenir una part teòrica i una part pràctica remunerada, a més d'una atenció individualitzada basant-se en el col·lectiu (les persones aturades de més 45 anys, en general li cal millorar els aspectes digitals, etc.), que la rep.

Jubilació:

Les persones aturades de més de 45 anys, a més de patir taxes d'atur altes i percebre una cobertura d'atur molt bàsica (qui la cobra), tindran una jubilació molt baixa.

La reforma laboral del 2012 del PP, obliga a les persones de més 61 que compleixin uns requisits (llarga trajectòria de cotització, ...) a jubilar-se anticipadament de forma involuntària, el que legalment no es pot fer (l'opció de jubilació és un dret del treballador). A més és contradictori quan el que s'ha fet és allargar-la fins als 67, per altra banda es perd el valor de l'experiència, aquestes persones, en molts casos són acomiadats amb 55 anys o menys (estan a l’atur dins als 61).


Per millorar la cotització tenint en compte els períodes sense cotització (molt patits per persones aurades +45), és necessari també reformar el sistema que produeixen les llacunes de cotització (períodes sense cotització) per jubilació a la SS, actualment, les primeres 48 mensualitats s'integren amb la base mínima d'antre totes les existents a cada moment, i la resta de mensualitats amb el 50% d'aquesta base mínima, el que és molt baix.


El programa "Garantia + 55", és una proposta del sindicat UGT,  per persones de 55 anys o més, que tinguin 15 anys o més de cotització, hagin exhaurit les prestacions d'atur, i no trobin feina, si es donen els requisits, la proposta de Garantia +55, és tenir dret al 100% del Salari Minin Interprofessional (SMI) vigent, (648,60 al 2015) mensualment. La  cotització ha de ser la de la darrera prestació contributiva durant la percepció de l’atur, amb un escalat del 90 al 100% de la base reguladora a efectes del càlcul de les prestacions, cosa que farà que la futura pensió de jubilació sigui digne. 




Discriminació laboral per edat, no donar valor a l'experiència:

El col.lectiu com hem vist, els hi és molt difícil trobar feina, prova d'això són les altes taxes d'atur que l'afecten, per exemple ((Manuela Carmena (alcaldessa sènior de Madrid) ha ampliat les accions dirigides als joves fins als 35, i no ha tingut en compte a les persones de més de 45)).

És necessari fomentar una nova cultura empresarial que eviti la discriminació laboral per edat, s'ha de crear una imatge positiva. S'ha de valorar la diversitat i el talent, cal un canvi de valors, de manera que es tingui en compte l'experiència, com es fa a Finlàndia, Islàndia, Dinamarca, Suïssa, etc. i més tenint en compte que actualment l'esperança de vida és major, combinada amb una decreixent taxa de natalitat, el que inverteix la piràmide de població.

S'han d'eliminar els prejudicis i estereotips existents, calen campanyes de sensibilització i de comunicació, sobre la importància i la necessitat al mercat laboral, dels i treballadores/as sènior, del seu talent i la seva experiència.


Establir un Codi de Bones Pràctiques per al sosteniment de l'ocupació dels +45, a les empreses ha d'haver-hi persones joves i grans, el que sempre dona els millors resultats.

Cal treballar pel canvi a la societat tenint en compte que actualment les persones de més de 45 anys estan plenes d'energia, també les de més de 55, derivat del canvi demogràfic, i la millora de la qualitat de vida.


Associacions i entitats amb programes cap a l’ocupació:

Les associacions de persones aturades de més de 45 anys, entitats sense afany de lucre, ajuden a la reinserció laboral dels seus associats, impulsen el treball en xarxa, uneixin forces, donen suport, etc., i aconsegueixen llocs de treball. La seva actuació cobreix en part la poca eficàcia dels organismes públics davant del problema de l'atur, pel que fa a polítiques efectives d'ocupació. A més són una eina clau de participació de les persones; afavorint els contactes i col·labora amb altres associacions i col·lectius. Lluiten per tenir més representació i per ser reconegudes davant les administracions i poders públics, com agents socials, i se seguin a les taules de treball, per donar idees i propostes des de l'experiència, per millorar la situació del col·lectiu, i pel valor de l'experiència. S'ha de destacar que aquestes activitats les fan amb molt pocs recursos, i molt esforç personal.

Cal que estiguin unides, comparteixin activitats, creïn xarxes de protecció contra la pobresa, etc., en especial per l'actual lluita per aconseguir la renda mínima garantida de ciutadania.

S'ha de destacar l'Associació A.P.M.A. de Santa Coloma de Gramenet, que va ser la pionera del col·lectiu +45, exemple que després va fer van sortir la majoria d'entitats actuals.

Entitats com Acció Solidària Contra l'Atur (ASCA), que posa a disposició de les persones aturades que vulguin autoocupar-se, préstecs sense interès, per a projectes de negoci viables, també ajudes per a processos d'inserció laboral, per a persones amb dificultats econòmiques i per eines, formació, etc. També d'altres agrupacions com Feina amb Cor de Càritas, Barcelona Activa, Programa ocupació persones aturades +45 de Creu Roja. Gornal Activa l'Hospitalet, etc., que tenen programes amb activitats d'orientació cap a l'ocupació, formació, etc. i sobretot programes d'acompanyament individualitzat (ASCA, Feina amb Cor, Creu Roja, etc.), Són útils, faciliten tornar de nou al món del treball, i sobretot empoderen a les persones que participen.

Mercat de treball i polítiques d'ocupació:

Les institucions dedicades a aplicar polítiques actives d'ocupació, han de conèixer com funciona el nou mercat de treball, sense això no es generarà feina de qualitat.

S'ha de tenir en compte que el mercat actual és molt àgil, amb persones que entren i surten amb molta freqüència. Aquest canvi ja es va donar també, als anys setanta. Les empreses es flexibilitzen, s'adapten al nou mercat, el que porta inestabilitat i precarietat. Sense entendre aquests aspectes no millorarà l'ocupació d'una manera efectiva.


La tendència del mercat és cap a l'outsourcing, es preveu que en un futur pròxim només el 30% siguin persones contractades, la resta serà outsourcing. És fonamental entendre que el mercat laboral ha canviat, a l'hora de buscar feina.


L'ocupació que hi ha és insuficient per absorbir les persones aturades, una solució podria ser repartir la feina. És reduiria l'atur, el que les prestacions per atur, partida econòmica podria ser això compensat amb prestacions econòmiques la reducció de jornada.


Pel que fa al col·lectiu + 45, les polítiques passives d'ocupació, han de tenir incloses mesures específiques i actualitzades en l'àmbit de la salut (que incloguin el suport emocional).


S'ha de valorar que les perspectives de l'actual evolució demogràfica, poden permetre a curt termini a una absorció de l'atur. Si el creixement del 2% es manté, l'atur es podria reduir fins a la meitat en 7 o 8 anys.

Les polítiques d'ocupació han de ser transversals, per aconseguir bons resultats.


Cal un compromís seriós dels governants de l'Estat i de Catalunya, per trobar un balanç real de les polítiques disperses.


Les polítiques actives d'ocupació, han de tenir en compte els diferents grups de la població a l'atur (majoritàriament s'han de concentrar per protegir a les persones joves, i a les persones de més de 45 anys).


Cal una millora del seguiment dels plans de recol·locació.

Drets:

S'ha de lluitar per recuperar els drets perduts durant la crisi, aquesta a més generar alts nivells d'atur, va provocar una important pèrdua de drets laborals, donant com a resultat una gran precarització del mercat de treball.

És necessari com a mínim recuperar les prestacions d'atur anteriors a Llei 3/2012, reforma laboral del PP (abans d’aquesta el subsidi era per a persones aturades de més de 52 anys, i va passar a ser per a persones de més de 55 anys, també els requisits de renda van passar de ser en l'àmbit personal, a l'àmbit familiar), el que va reduir la protecció a l'atur. Actualment només el 60% del total de les persones aturades cobren prestacions, quan (el 2010-11) era el 85%.  S'han de millorar també les ajudes existents (RAI, RMI, Pla Prepara), les persones pateixen un atur involuntari, i han de tenir uns ingressos que li permetin viure dignament. La renda bàsica de ciutadania ja s'està començant a reivindicar pels sectors més neoliberals de Sillycon Valley, quan els nivells d'ocupació són baixos, l'atur és alt, i les dificultats per la inserció laboral són altes, les persones han de tenir uns ingressos que li permetin viure dignament.

Economia:

S'han de posar en marxa mecanisme per combatre l'economia submergida, i el frau fiscal.

Per lluitar contra l'atur, s'han de coordinar (Entitats + Administració), i ha d'haver-hi un intercanvi fluid d'informació.


És necessari posar en marxa mesures per millorar la situació dels autònoms.


S'han de posar en marxa accions, d'ajuda reals per l'emprenedoria (facilitar la creació d'empreses, els tràmits, el finançament), tenint en compte a les persones aturades de més de 45 anys, i la seva problemàtica.

Maria Hilda López Pérez
Presidenta Assat50